Siri o la vida als boscos

Siri, cansada de respondre els milers de ximpleries que li demanen a diari els usuaris de telefonia mòbil, ha decidit anar a viure als boscos. Com en una reedició del clàssic de Thoreau, Siri s’ha instal·lat en plena natura. Si prenem a Siri com a epítome de la connectivitat tecnològica contemporània, potser aquesta no és una bona notícia. La tecnologia ens havia de fer més fàcil la vida, i les TIC havien de fer possibles, fins i tot, noves formes de democràcia i participació. Però el que han possibilitat abans que res son els modes d’economia especulativa global fora de control. Hem entrat en una lògica de creixement constant i maximització del benefici que ha posat en escac la viabilitat mateixa del planeta. Sabem que l’acció humana està afectant de forma irreversible l’entorn natural, de manera que natura i acció humana son ja una embrolla indestriable. El silici dels circuits de Siri s’instil·la en el brancatge del bosc com una invasió silent.

Siri, cansada de responder a los miles de simplezas que le preguntan a diario los usuarios de telefonía móvil, ha decidido ir a vivir a los bosques. Como en una reedición del clásico de Thoreau, Siri se ha instalado en plena naturaleza. Si tomamos a Siri como epítome de la conectividad tecnológica contemporánea, quizás ésta no sea una buena noticia. Se decía que la tecnología iba a hacernos más fácil la vida, y las TIC debían hacer posibles, incluso, nuevas formas de democracia y participación. Pero lo que han posibilitado ante todo son los modos de economía especulativa global fuera de control. Hemos entrado en una lógica de crecimiento constante y maximización del beneficio que ha puesto en jaque la propia viabilidad del planeta. Sabemos que la acción humana está afectando de forma irreversible al entorno natural, de modo que naturaleza y acción humana son ya un todo indiferencible. El silicio de los circuitos de Siri se instila en el ramaje del bosque como una invasión silente.

Siri, tired of answering thousands of nonsense questions that mobile phone users ask her every day, has decided to move to the woods. As in a re-edition of Thoreau’s classic, Siri has settled down in the middle of nature. If we take Siri as an epitome of contemporary technological connectivity, perhaps this is not good news. Technology was supposed to make our lives easier, and ICTs were even supposed to enable us to develope new forms of democracy and participation. But what we actually see arround, above all, is the deployment of forms of global speculative economy out of control. We are now immerse in the logics of constant growth and profit maximization. As a result, the very viability of the planet could be endangered. We know that human activity has irreversible consequences on the natural environment. Therefore, nature and human activity are already an indistinguishable tangle. The silicon of Siri’s circuits is instilled in the branches of the forest like a silent invasion.